Tot i que majoritàriament la mona de Pasqua es compra a les pastisseries i està feta de xocolata, no a tot arreu és així. En molts indrets la mona és un pastís que cadascú fa a casa seva i que no duu xocolata, si no que compta amb la presència d’ous durs, tal i com indica la recepta tradicional.

La mona és un obsequi que es fa als infants de tot el Principat de Catalunya i País Valencià per Pasqua Florida, el primer dilluns després de la primera lluna plena de Primavera. La mona, en canvi, no és un costum gastronòmic gaire arrelat a les Illes Balears, tot i que sembla que darrerament aquesta pràctica està agafant volada.

Els ous de Pasqua i els ous de les mones serveixen també per a explicar el misteri de la resurrecció de Jesucrist. Amb tota probabilitat, la presència d’ous en el costumari pasqual s’explica pel fet que antigament, quan les gallines no estaven en grans superfícies sempre a la mateixa temperatura, si no que estaven sota la influència de les estacions i el temps, hi havia excedents d’ous. En arribar la primavera, les gallines ponien més ous i els excedents eren utilitzats per a posar-los en els regals, per fer-ne obres d’art i decorar-los, etc

L’entrega de la mona és un ritus iniciàtic, destinat a marcar el pas del temps en la persona. Normalment és el padrí qui regala la mona als seus fillols tot i que en moltes contrades també és costum de regalar la mona als néts, nebots i fins i tot als fills. Els padrins fan la funció de protectors, de guies de la persona que per la seva curta edat encara està indefensa i desprotegida. Però no només això, sinó que el fet de rebre la mona, o no, és el que explica a l’infant en quin moment de la seva vida està, si ja s’ha fet gran o encara no. Entre els cristians, només reben la mona els infants que encara no han fet la comunió. Una vegada l’infant ha fet la comunió, deixa de rebre la mona.